La revenda de bitllets i altres reutilitzacions

Aquí, tot es reutilitza, des de les ampolles de cervesa fins als bitllets de metro passant per les bosses d’anar a comprar i fins i tot els assecadors de cabell, les olles...però anem per parts.
M’agradaria parlar primer de les ampolles, a Berlín està premés beure al carrer, però tot i això no hi ha cap, i quan dic cap és cap, ampolla ja sigui de plàstic o de vidre pel terra, mai. El fet és que a Alemanya hi ha instaurat el sistema del Pfand, és a dir els diners que val l’ampolla; sigui d’aigua o de Berliner Pilsner, totes les ampolles tenen Pfand.I és per això que no hi ha ampolles al carrer, hi ha gent que es dedica a retornar els envasos al supermercat i a canvi d’aquests reben entre 8 i 30 cèntims, depenent de l’envàs. Aquesta suma pot semblar baixa, però si tenim en compte la quantitat de cervesa que beuen els alemanys, us asseguro que no ho és pas de baixa! A més els “pfaners”, quan veuen algú pel carrer o pel metro amb una ampolla, de seguida li demanen si els la pot donar, sigui plena o buida.
En segon lloc, una reutilització força curiosa és la revenda de bitllets de metro.
Els anomenats bitllets senzills de metro aquí duren dues hores i la gent quan els ha utilitzat els llença, però hi ha vegades que a aquests bitllets encara els queda, per exemple, una hora “de vida” i és per això que hi ha gent que es dedica a recopilar aquests bitllets, agafant-los del terra o simplement demanant-los a la gent i a revendre’ls a persones que, per exemple, només el necessiten per fer un trajecte, i els revenen, evidentment, a un preu més baix.
En tercer lloc, a tots els supermercats de Berlín s’han de pagar les bosses de plàstic, i és per això que tothom du la seva pròpia bossa de roba. Aquesta reutilització potser no és tant original com les altres dues però és molt útil i potser l’hauríem de tenir una mica més en compte al nostre país.
Per altra banda, les universitats i les residències d’estudiants estan plenes de cartells en que algú anuncia que ven qualsevol cosa, des d’un mòbil fins a un joc de plats de l’Ikea, passant per unes cortines. Aquest fenomen es deu a que molts joves quan acaben els seus estudis a Berlín no es volen endur a les seves ciutats d’origen tots els “trastos” que en el seu moment van comprar a la gran superfície sueca o a qualsevol altre lloc.
A part de totes aquestes “reutilitzacions” cada cap de setmana es munten a Berlín uns 6 mercats (Flohmarkt) de segona mà o s’hi pot trobar tot el que es busqui, qualsevol cosa:càmeres de fotos antigues, poms de porta, piles i piles de roba, cadires, instruments de música, làmpades, llibres, miralls, baldufes, coberts, relíquies de la RDA ...
Doncs això, i com diu l’anunci...para todo lo demás...BERLÍN.


(Agraiments: a la meva mareta que em va donar la idea i la foto l'ha fet la meva amiga Bruna Ricart, gràcies a les dues)

Prenzlauer Berg i els nens

Prenzlauer Berg és un barri que es troba al nord-est de Berlín. Abans de la caiguda del mur aquest barri acollia a artistes i a dissidents de la RDA.
Després de la caiguda del mur, es van mudar a aquest barri molt joves. Personalment, aquest barri em recorda a l’Eixample de Barcelona però a la manera berlinesa, és a dir, molt més viu, obert i modern.
Aquest és un barri tranquil però viu, amb disseny però no ostentós, modern però no “fashion”, de sempre, però no antiquat, on hi viu, sobretot, gent de tota la vida, estudiants i pares joves amb fills petits.
A tots els parcs d’aquest barri (que tractant-se de Berlín son molts i molt verds) s’hi veuen nens amb roba de colorins, amb caputxes de nan i jugant amb els seus pares, joves i moderns, que duen cafè per emportar a la mà.
Però la pregunta és, què ho fa que a Berlín i més exactament a Prenzlauer Berg hi hagi tants pares joves? La meva intuïtiva i humil resposta és que Berlín, i encara més aquest barri, és un lloc ideal per criar els fills: amb moltes zones verdes, pocs cotxes, ambient de barri, molts serveis per a nens i pares...
Això, sumat a que l’arrelament familiar alemany no és tan fort com ho és al nostre país més les ajudes econòmiques que reben els joves per part de l’Estat, més el més o menys assequible preu dels pisos provoca que els joves marxin molt d’hora de casa, és a dir, gran part de joves, al menys els berlinesos, abandonen casa dels pares com a molt tard als 24 anys.
I aquí és on apareixen els fills; el fet de començar abans la vida “independent” fa que també apareguin abans les ganes de formar una família. I és aquesta la raó per la qual Prenzlauer Berg estigui ple de nens petits i de pares joves i moderns.
No us espanteu, però caminar per aquest barri fa venir ganes de ser un pare o mare modern i jove. He dit que no us espanteu, Berlín ha canviat moltes coses en mi, però per sort, aquesta no.