Havia de passar, ja es veia venir.
M’explicaré, jo visc al carrer Diputació, és a dir, al costat de Plaça Universitat, per molt poc que hagueu passejat per aquella zona, sabreu que allà sempre, sempre, però sempre hi ha “captadors” si, aquelles persones amb una armilla que intenten que et facis soci/a d’una o alta ONG. Doncs bé, jo passo com a mínim dos vegades al dia per aquella plaça, i això, sumat a que sóc jove, porto una motxilla del Decathlon i dec fer cara de solidaria fa que em parin SEMPRE. Si, totes les ONG’s, des de Metges sense Fronteres, passant per Unicef fins a arribar a la ONG de Josep Carreres han intentat posar-me en la seva honorable llista de socis. He vist totes les tècniques hagudes i per haver, arguments de tot tipus, des de:-però si no son gaires diners, els mateixos que et gastes amb tres cubates al cap de setmana!passant pel que aposta per tocar la fibra:-no te dan pena las pobres focas, que culpa tienen ellas...-(amb un accent argentí massa melós)...La meva resposta sempre era la mateixa:- sóc voluntària, és a dir, no tinc temps, a més, ja sóc d’una ONG i a més, sóc jove, tiu!no tinc diners! Perquè no els ho dieu a la gent gran, que té més poder adquisitiu que nosaltres?- la seva resposta també sempre era la mateixa:-primer, t’he parat a tu, perquè fas cara de solidària(hola?), a més, te’n faries creus(bé, potser aquesta expressió és de collita pròpia) la gent que més ens ajuda econòmicament són els joves i els immigrants, i sempre hi ha excepcions, hi ha molta gent gran que no és així, però n’hi ha molta que ens veu s’agafa la bossa i marxa cagant llets...-
Bé, doncs avui m’ha parat per enèssima vegada, un noi de Greenpeace, mecànicament li he dit que no, però ha insistit i hem creuat els tres interminables semàfors de la Gran Via tot parlant, bé, ell m’intentava convèncer, fins que la meva ment ha fet un click, i he pensat bé...són 6 euros al mes....no em ve d’aquí, no?I així de senzill. I crec que no cal explicar les centenars de raons per les quals val la pena gastar 6 euros al mes per aquestes coses...oi?
