Have you ever squatted an airport?

Feia setmanes que el 20 de juny estava en boca de tothom aquí a Berlín. Cada cop es veien més cartells als carrers, la gent portava samarretes de l’esdeveniment, se’n parlava a les webs, als blocs al facebook i fins i tot a les pantalles de la televisió de l’U-Bahn (metro).
No es tracta de la data d’unes eleccions ni d’un atemptat (per sort) ni tan sols es tractava de celebrar l’entrada a l’estiu, no, era una cosa més a la berlinesa, és a dir, una iniciativa boja que només pot passar aquí.
La intenció era okupar l’aeroport de Tempelhof. Sí, l’històric aeroport construït l’any 1936, l’aeroport que abans de la construcció del Pentàgon era l’edifici més gran del món. L’aeroport que es troba gairebé al centre de Berlín i que ocupa l’equivalent a 525 camps de futbol, l’aeroport que va abastir d’aliments el Berlín occidental durant el bloqueig de la URSS entre el 20 de juny del 1948 i el 30 de setembre de 1949. Tempelhof va ser, durant aquell temps l’única via que unia el Berlín occidental amb la resta del món. I finalment, l’aeroport, que, després de moltes batalles, va tancar les portes el 31 d’octubre de 2008.
I la pregunta és perquè es volia okupar Tempelhof? I la resposta és:
Hi ha un descontentament generalitzat que cada vegada es nota més a Berlín on l’esquerra, (esquerra, esquerra) hi ha jugat i hi juga un paper molt important. Segons diuen, Berlín ja no és el que era (buff, no em puc imaginar com seria abans!) els lloguers, estan pujant, les Haus projekt (cases okupes) cada vegada ho tenen més negre i la policia, diguem-ne, que s’està “passant” últimament (però no, no han arribat a l’extrem dels Mossos encara, de fet aquí, com a qualsevol país amb dos dits de front estan prohibides les pilotes de goma). A part de tot això, amb l’okupació de l’aeroport s’exigia que Tempelhof fos per als berlinesos i que no se’n fes un ús comercial ja que sembla ser que s’hi volen construir cases de luxe. Per tot això, els col•lectius organitzadors, entre els quals hi havia les associacions de veïns del barri i el conegut grup “Antifaschistische Aktion”, havien citat tothom davant la porta principal de l’aeroport a les quatre de la tarda del dia 20 de juny. Finalment, van acudir a la cita unes 4000 persones i unes 50 furgonetes de policia, dos helicòpters i uns 1500 agents. Evidentment, no es va poder okupar Tempelhof, era massa difícil, però el que compta és la intenció, no?
Després de més de cinc hores entre calma tensa, corredisses, batucades i crits (que he de dir, en alemany, sonen molt però que molt durs) sota l’atenta mirada de les càmeres de la policia i sota un cel entre assolellat i negre que observava tímid com Berlín no es rendeix tan fàcilment, la policia va detenir unes 100 persones. Els col•lectius organitzadors ja han ofert la seva ajuda als detinguts i asseguren que la “lluita” continua.

Aquí afegeixo un parell de links que he trobat interessants:

http://www.youtube.com/watch?v=CHtbAPlFA0k&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=XxoiylIDYk4

Sí, m’he enamorat

Perquè és jove i històrica (molt històrica) perquè és social i natural, perquè és econòmica, tranquil•la però moguda, luxosa però humana, perquè és de les persones, de les bicis, dels nens, dels joves, dels empresaris, dels artistes, dels rics, i dels no tan rics, perquè és cívica (i no cívica a la força com altres ciutats que coneixem, ejem, ejem) perquè és lliure, perquè és sorprenent i racional, perquè és artística, política i alternativa. En resum, Berlín és com cadascú la vol veure. Sóc conscient que tot això sembla un espot de compreses i no una descripció d’una ciutat. Però és que em brillen els ulls cada vegada que parlo d’aquesta ciutat, és que em bull la sang cada vegada que algú critica Berlín. Si això no és estar enamorat, no entendré mai l’amor!
Bé, deixaré de banda els cants joglarescos a l’amor de la bella donzella i em centraré en el tema.
Berlín en sí és un contrast, perquè?
Doncs per exemple perquè al costat d’una església (evangèlica, catòlica o protestant o fins i tot d’una Sinagoga) que va ser bombardejada durant la 2º Guerra Mundial, hi podem trobar un gratacel super hiper modern amb l’ascensor més ràpid d’Europa, al costat hi trobarem una Haus Projekt (casa okupa) i al costat, el bar més de moda amb sorra de platja i butaques al costat del riu, i un kebab obert fins les 4 de la matinada, però és que també hi trobarem el Tiergarten, un parc (jo n’hi diria bosc) de 167 hectàrees al mig de la ciutat i travessant el parc un “executiu agressiu” que se’n va a la oficina amb la bicicleta, mentre un grup de joves (o no tant joves) fan una barbacoa...
Berlín, tot i ser una gran ciutat, no estressa, per què?
Doncs perquè la gent no crida (de vegades hi ha un silenci que fins i tot inquieta). Perquè els cotxes no piten, per una banda, perquè els berlinesos es mouen en transport públic (que funciona de meravella), en bicicleta o bé a peu i per altra banda perquè el caràcter alemany respecta el fet que no cal tornar-se boig de bon matí. Berlín no estressa perquè té uns parcs gegants al mig de la ciutat on els berlinesos s’hi relaxen, hi van amb els amics, fills, pares...
En aquesta ciutat la gent té temps (o el treu d’on sigui) per disfrutar dels petits plaers de la vida(moment Nescafé?), per fer coses que a Barcelona o altres llocs semblarien improbables, com veure la posta de sol des de qualsevol dels 900 ponts que hi ha a Berlín. O Passar els diumenges amb els amics o la família fent volar estels, fent barbacoes o a alguna “Open Air” (concert de música electrònica a l’aire lliure), o anant a jam sesions de jazz, o al cinema a l’aire lliure, o manifestant-se o fent un brunch (breakfast+lunch)...
I Berlín és sorprenent, molt sorprenent, si algú està obert a aprendre, aquesta ciutat pot ensenyar moltes coses, això sí, és inacceptable assegurar que ja s’ha aprés tot el que aquesta ciutat ens pot ensenyar, com en la vida, vaja.