Sí, m’he enamorat

Perquè és jove i històrica (molt històrica) perquè és social i natural, perquè és econòmica, tranquil•la però moguda, luxosa però humana, perquè és de les persones, de les bicis, dels nens, dels joves, dels empresaris, dels artistes, dels rics, i dels no tan rics, perquè és cívica (i no cívica a la força com altres ciutats que coneixem, ejem, ejem) perquè és lliure, perquè és sorprenent i racional, perquè és artística, política i alternativa. En resum, Berlín és com cadascú la vol veure. Sóc conscient que tot això sembla un espot de compreses i no una descripció d’una ciutat. Però és que em brillen els ulls cada vegada que parlo d’aquesta ciutat, és que em bull la sang cada vegada que algú critica Berlín. Si això no és estar enamorat, no entendré mai l’amor!
Bé, deixaré de banda els cants joglarescos a l’amor de la bella donzella i em centraré en el tema.
Berlín en sí és un contrast, perquè?
Doncs per exemple perquè al costat d’una església (evangèlica, catòlica o protestant o fins i tot d’una Sinagoga) que va ser bombardejada durant la 2º Guerra Mundial, hi podem trobar un gratacel super hiper modern amb l’ascensor més ràpid d’Europa, al costat hi trobarem una Haus Projekt (casa okupa) i al costat, el bar més de moda amb sorra de platja i butaques al costat del riu, i un kebab obert fins les 4 de la matinada, però és que també hi trobarem el Tiergarten, un parc (jo n’hi diria bosc) de 167 hectàrees al mig de la ciutat i travessant el parc un “executiu agressiu” que se’n va a la oficina amb la bicicleta, mentre un grup de joves (o no tant joves) fan una barbacoa...
Berlín, tot i ser una gran ciutat, no estressa, per què?
Doncs perquè la gent no crida (de vegades hi ha un silenci que fins i tot inquieta). Perquè els cotxes no piten, per una banda, perquè els berlinesos es mouen en transport públic (que funciona de meravella), en bicicleta o bé a peu i per altra banda perquè el caràcter alemany respecta el fet que no cal tornar-se boig de bon matí. Berlín no estressa perquè té uns parcs gegants al mig de la ciutat on els berlinesos s’hi relaxen, hi van amb els amics, fills, pares...
En aquesta ciutat la gent té temps (o el treu d’on sigui) per disfrutar dels petits plaers de la vida(moment Nescafé?), per fer coses que a Barcelona o altres llocs semblarien improbables, com veure la posta de sol des de qualsevol dels 900 ponts que hi ha a Berlín. O Passar els diumenges amb els amics o la família fent volar estels, fent barbacoes o a alguna “Open Air” (concert de música electrònica a l’aire lliure), o anant a jam sesions de jazz, o al cinema a l’aire lliure, o manifestant-se o fent un brunch (breakfast+lunch)...
I Berlín és sorprenent, molt sorprenent, si algú està obert a aprendre, aquesta ciutat pot ensenyar moltes coses, això sí, és inacceptable assegurar que ja s’ha aprés tot el que aquesta ciutat ens pot ensenyar, com en la vida, vaja.