tag:blogger.com,1999:blog-48990542313779723932024-02-07T11:30:30.199-08:00calaix de-sastrexèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-56363110612506237742011-02-07T13:56:00.000-08:002011-02-07T14:02:34.291-08:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4-66T8xHv8gFKOJjR_WVd2ypiQQ503LJKLZ_HCHpgwkQAYGMypGWIkKX7GQb4xDyM3COJJN9LMIhGagWlvEk1kJ1_M9u4zbcDtiZ2Qh_Fk-eyFPuNXPpyd9GvBTTxn9iLuGvW0a2QyRa-/s1600/180628_10150096632047728_573092727_6170992_4411909_n.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4-66T8xHv8gFKOJjR_WVd2ypiQQ503LJKLZ_HCHpgwkQAYGMypGWIkKX7GQb4xDyM3COJJN9LMIhGagWlvEk1kJ1_M9u4zbcDtiZ2Qh_Fk-eyFPuNXPpyd9GvBTTxn9iLuGvW0a2QyRa-/s320/180628_10150096632047728_573092727_6170992_4411909_n.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571071435229197202" /></a><br />Ahir vaig anar a un concert d’un grup que agrada a la majoria dels nens que conec, i no és pas (em sembla...) perquè els nens del segle XXI siguin super madurs, super bons nois, super herois! Crec que és perquè els xicots que hi havia dalt de l’escenari són uns peter-pans, que volen ser Son Goku per poder anar en núvol kington, tenir càpsules hoi poi i tocar calcetes, i qui no voldria tot això!<br />Prou intriga, vaig anar al Palau de la Música, per cert, vaig sentir un nen, d’aquests que tenen el mateix gust musical que jo, que i li preguntava a la seva mare: -per què aquesta sala està dedicada a Lluís Millet, si és un lladre?!...<br />Bé, doncs vaig anar a veure un grup de música: Els Amics de les Arts -que? -els Amics de les Arts -un grup de què?-de música! Si, home, un grup de quatre nois que, tot i no ser gaire guapos són divertits i ho van demostrar explicant les seves aventures de pis d’estudiants i sobre com lligar-te uns sueca explicant-li amb un anglès macarrònic però de cole de pago que vas viure les olimpíades del 92, tot el que has de saber dir, segons els BackStreetBoys a la catalana, és –I’m a local!- <br />Alguns diuen que la gent que fa música no hauria de xerrar tant, però a mi em va agradar molt, em van fer sentir com si estigues parlant amb ells al sofà de casa. Tot i que qualsevol cosa que diguessin no seria original,perquè ja l’haurien dit els Beattles, va ser un gran concert, on hi va haver de tot, des de cançons dedicades a totes les cosines del món, gent del públic que per poc no puja sobre les butaques ballant Jean Luc, un gos, un cranc i tres animalets inclassificables ballant dalt de l’escenari, un clàssic, homes contra dones, gent (com ara jo) que ens vam emocionar al veure que als Amics se’ls feia un nus a la gola mentre cantaven una versió de Cançó a Mahalta de Lluís Llach. Tot i això, per mi, el moment estrella(mai més ben dit) va ser quan els músics van demanar al públic, que encenguéssim els mòbils i els ensenyéssim en la cançó que resumeix el que crec que és un dels somnis del 99’9% de les persones del món mundial: volar per mars i muntanyes i per tot l’univers. De cop, centenars de llumetes brillaven en la foscor, semblava que l’univers sencer s’hagués colat dins el Palau de la Música i aquest cop, semblava que el podríem tocar i tot. Mira’t d’una manera menys romàntica, és una manera moderna d’emular l’antic encenedor que sempre s’encén en les cançons lentes. <br />En conclusió, aquests nois van demostrar que, encara que ho sembli, no viuen al planeta Piruleta, que les seves cançons diuen molt més del que sembla, que desprenen energia, innocència i ens recorden que encara que la merda se’ns mengi, sempre ens quedarà riure’ns de nosaltres mateixos i si no, fixeu-vos en els peixos que neixen, creixen, és reprodueixen, moren i no es queixen!xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-39367982014944160312010-09-15T05:06:00.000-07:002010-09-15T05:28:54.887-07:00jo de gran vull ser la Cindy<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8vWhed3uqBRT0knE2zGH9PRko5wGmA0mXKcTKmAQCZxD2n5BTauhp37lL8euiYcuKyyAB1Nl8ic0Z4xzZpGozUiJzSf_A-vE23rZHfz52nRRbIkWjWpoKYengYJ8_Qxhumq4QRAu-_uwi/s1600/ecuador+1173.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 213px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8vWhed3uqBRT0knE2zGH9PRko5wGmA0mXKcTKmAQCZxD2n5BTauhp37lL8euiYcuKyyAB1Nl8ic0Z4xzZpGozUiJzSf_A-vE23rZHfz52nRRbIkWjWpoKYengYJ8_Qxhumq4QRAu-_uwi/s320/ecuador+1173.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517114681610595458" /></a><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJriFaddblNAz6XKO88L7iDjsi_s-DCE6Z-B5e5pXTXjJdFnONCzTKmQ1lONfwE3aZihxSdvm39-GQ8XffZSHoKhHx2yFjhl3yL8inpaMjIdG9MlHXlbkVeEzaCfv9XjQqqsGPMekY4JkE/s1600/ecuador+1208.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJriFaddblNAz6XKO88L7iDjsi_s-DCE6Z-B5e5pXTXjJdFnONCzTKmQ1lONfwE3aZihxSdvm39-GQ8XffZSHoKhHx2yFjhl3yL8inpaMjIdG9MlHXlbkVeEzaCfv9XjQqqsGPMekY4JkE/s320/ecuador+1208.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517112821713041330" /></a><br />jo de gran vull ser la Cindy i menjar formigues princesa, si, aquelles que es convertiran en formigues reina! i també vull fer-me corones amb fulles de palmera i fer-me amiga de les termites i pintar-me la cara amb tints que surten dels arbres, i menjar-me el cacao que creix dels arbres i enfilar-me als arbres com qui puja una escala i agafar guayabes dels arbres i després fer-me un suc i conèixer arbres que tenen més de 490 anys que jo i altres que caminen i saber quina hora és pel tipus de grills que canten en cada moment i anar descalça tot el dia...i...i...i....<br />segur que tots us esteu preguntant qui és aquesta excel.lent i admirable personeta...<br />doncs la Cindy és una Mowgli en potencia...una nena preciosa que viu en mig de la selva ecuatoriana, bé, no és tan magnífic com sembla...hi viu els caps de setmana, però tampoc està malament, no?<br /><br />si...prometo explicar moltes moltes més coses sobre l'aventura ecuatoriana, però poc a poc sisplau, tot just ara estic començant a païr el que m'ha passat....xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-57041474576000008092010-08-23T13:21:00.000-07:002010-08-23T13:24:23.247-07:00Cuentitiricantos<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjczxqKgTtPYWjti7GfkQSQS_A_9h6aD5jbAzphMHhlZs42G2gQ9oF47wMZRAITeIYCyNW8SaHsAKTFZ9AhNU_WBvEpY1dlheO9G12C5X4LhyGP7M3EnUp_j9UBM2G0_ocp6n6hb7Ke3-cA/s1600/ivm.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 149px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjczxqKgTtPYWjti7GfkQSQS_A_9h6aD5jbAzphMHhlZs42G2gQ9oF47wMZRAITeIYCyNW8SaHsAKTFZ9AhNU_WBvEpY1dlheO9G12C5X4LhyGP7M3EnUp_j9UBM2G0_ocp6n6hb7Ke3-cA/s320/ivm.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508703753611441698" /></a><br />Quan vam acabar el campament de Santa Fe de Galan, la gent del poble i l’escola ens van organitzar una festa amb tots els ingredients, fogueres, canelazo i música ecuatoriana. Tot molt màgic i acolliodor fins que hi va haver una cosa que ens va sorprendre no gaire positivament. Es tractava d’un parell de nens d’uns vuit anys que van cantar, en el nostre honor, algunes cançons que no sabria definir. Eren cançons que parlàven d’amors i desamors, de gelosies i d’enfonsar-se en la beguda. O vaig molt perduda o els nens, siguin ecuatorians o no, per sort, no tenen els problemas que tenen els adults…Així, que ens va sobtar molt i m’atreviria a dir que fins i tot ens va fer mal als ulls, veure nens que no aixecaven més d’un metre de terra cantant cançons d’adults i gesticulant com adults. Després ens van explicar que això és molt freqüent a Ecuador, els nens, en moltes escoles, aprenen cançons d’adults, en les festes, beuen “canelazo” sense alcohol(el canelazo és una beguda a base d’aiguardent i canyella)…Bé, com a tot arreu, els nens imiten els adults, però…vols dir que cal? No és millor que els nens cantin el sol solet i beguin Fanta de taronja perquè ja tindràn temps de cantar cançons d’amor aburrides…<br />Bé, doncs nosaltres vam marxar de Santa Fe amb aquesa visió i no hi vam donar més voltes. Fins que un dia vam anar a parara al taller Cuentitiricantos. Un racó de Riobamba on els nens creixen entre la música i els contes. L’Ada i el Fernando ens van enseyar el mètode que havien inventat per ensenyar música als nens d’una forma pedagógica i amena. Dediqueu uns segons a recordar com us ensenyaven música a l’escola …….<br />Si, segurament era un mètode aborrit, incomprensible i no recordeu gairebé res del que vau aprendre . El mètode que proposen l’Ada i el Fernando es diu IVM(Integral, Vivencial, Multisensorial).i el seu objectiu és que els nens aprenguin a llegir les notes. Així que la nota Sol, equival al Taita sol (pare sol) i a un gest, la nota Fa és una Fantasma, el Mi és un michico(gat) i així anar fent.<br />A més, el Fernando ens va explicar que és important que el nen domini l’instrument, i no al revés. Així que van contactar amb un amic que va fabricar xilofons i flautes andines de 3, 4 i 5 tecles. Així el nen pot dominar els instruments. Aquest sistema ja s’implanta en unes 15 escoles, però, segons l’Ada, va “a contracorrent”, ja que el govern ecuatorià, el mètode que recolza és el de Santa Fe de Galan, el que el nen canta les cançons de l’adult, i mira com el mestre toca un instrument. El model en el que els instruments són monstruosament grans pel nen en comparació a la seva mida.<br />Gràcies a la idea sorgida de Cuentitiricantos, alguns nens, com els de la Banda Bandida han creat cançons, és a dir, els nens han creat, han tingut iniciativa, una cosa no gaire habitual en els nens ecuatorians acostumats a obeïr el que digui el licenciado.<br />“Algo debe de cambiarse en este país, hay que empezar por algo!”xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-37561118237227310792010-04-22T05:43:00.000-07:002010-04-22T05:47:40.240-07:00Avui, finalment, ha passat....m’he fet de Greenpeace<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3w68qrMLy3irQzOYMNVYMuCDcBXbk7wViNQkdlVoBRSw2ibPsjqAo0YE2HhPZl4dYXEYyNQlIS4GZxS3jeNKg53mhNX6JZWSqi0_sWFu7ZqD-gOFnR7PH9qjvsRfnkUY-8MmxncTYoClG/s1600/greenpeace-sorry-sarkozy_thumb.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 130px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3w68qrMLy3irQzOYMNVYMuCDcBXbk7wViNQkdlVoBRSw2ibPsjqAo0YE2HhPZl4dYXEYyNQlIS4GZxS3jeNKg53mhNX6JZWSqi0_sWFu7ZqD-gOFnR7PH9qjvsRfnkUY-8MmxncTYoClG/s320/greenpeace-sorry-sarkozy_thumb.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5462942623123334306" /></a><br />Havia de passar, ja es veia venir.<br />M’explicaré, jo visc al carrer Diputació, és a dir, al costat de Plaça Universitat, per molt poc que hagueu passejat per aquella zona, sabreu que allà sempre, sempre, però sempre hi ha “captadors” si, aquelles persones amb una armilla que intenten que et facis soci/a d’una o alta ONG. Doncs bé, jo passo com a mínim dos vegades al dia per aquella plaça, i això, sumat a que sóc jove, porto una motxilla del Decathlon i dec fer cara de solidaria fa que em parin SEMPRE. Si, totes les ONG’s, des de Metges sense Fronteres, passant per Unicef fins a arribar a la ONG de Josep Carreres han intentat posar-me en la seva honorable llista de socis. He vist totes les tècniques hagudes i per haver, arguments de tot tipus, des de:-però si no son gaires diners, els mateixos que et gastes amb tres cubates al cap de setmana!passant pel que aposta per tocar la fibra:-no te dan pena las pobres focas, que culpa tienen ellas...-(amb un accent argentí massa melós)...La meva resposta sempre era la mateixa:- sóc voluntària, és a dir, no tinc temps, a més, ja sóc d’una ONG i a més, sóc jove, tiu!no tinc diners! Perquè no els ho dieu a la gent gran, que té més poder adquisitiu que nosaltres?- la seva resposta també sempre era la mateixa:-primer, t’he parat a tu, perquè fas cara de solidària(hola?), a més, te’n faries creus(bé, potser aquesta expressió és de collita pròpia) la gent que més ens ajuda econòmicament són els joves i els immigrants, i sempre hi ha excepcions, hi ha molta gent gran que no és així, però n’hi ha molta que ens veu s’agafa la bossa i marxa cagant llets...-<br />Bé, doncs avui m’ha parat per enèssima vegada, un noi de Greenpeace, mecànicament li he dit que no, però ha insistit i hem creuat els tres interminables semàfors de la Gran Via tot parlant, bé, ell m’intentava convèncer, fins que la meva ment ha fet un click, i he pensat bé...són 6 euros al mes....no em ve d’aquí, no?I així de senzill. I crec que no cal explicar les centenars de raons per les quals val la pena gastar 6 euros al mes per aquestes coses...oi?xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-66414119733302589322010-01-12T05:32:00.000-08:002010-01-12T05:35:39.116-08:00“Paraules caient sobre els fets com neu suau, desdibuixant els seus contorns i cobrint tots els seus detalls” George Orwell.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioAdMnCevnxgtdZ7fDVjbU9I2MT7nYT7kQ1NGTLJhVv9qy9tYk7XrYm3D52M6cG8akc1Jgu7go7T3afWUNT4eOocO6MBBz3VQOkt0vAgII6eI1FBIcjaJzpXzZUflC3GtYC2A3FXOQ73FD/s1600-h/la-guerra-irak-guerra1.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 224px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioAdMnCevnxgtdZ7fDVjbU9I2MT7nYT7kQ1NGTLJhVv9qy9tYk7XrYm3D52M6cG8akc1Jgu7go7T3afWUNT4eOocO6MBBz3VQOkt0vAgII6eI1FBIcjaJzpXzZUflC3GtYC2A3FXOQ73FD/s320/la-guerra-irak-guerra1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5425846164938798482" /></a>
<br /><span style="font-weight:bold;">A ningú li sembla estrany que paraules com “democràcia” o “llibertat” es facin servir per justificar guerres com la d’Irak o intentar retallar drets que han costat tant d’aconseguir com el de l’avortament? A mi si, i més que semblar-me estrany, em fa ràbia que els mitjans hagin permès aquesta corrupció del llenguatge i com diu l’analista de mitjans de comunicació Edward S. Herman, els mitjans “normalitzen allò impensable per al públic en general”.
<br />Alguns que llegiu aquest article us preguntareu, què li passa a aquesta? Abans parlava de que guai que és Berlín, de pau i floretes i ara es posa tant punki? Els que heu tingut converses amb mi d’aquelles que duren hores no us semblarà estrany, m’encanten aquests temes, justament no en parlo al meu bloc perquè si no tinc la sensació que en parlo massa. Però m’estic llegint un llibre que es diu “¡Basta de mentiras!” hi ha els millors reportatges d’investigació publicats des de el 1945. I la veritat...és per PLORAR.
<br />Per això m’agradaria comentar un tema que m’amoïna una mica: Després que el món superés la crema de llibres, la matança de llibreters, la censura descarada com la del franquisme, en que apareixia una taca negra enlloc de l’article censurat... Creiem que vivim en un món on el periodisme és lliure, “democràtic” (i mai més ben dit), plural. És possible aquesta llibertat quan hi ha centenars de periodistes empresonats per dir el que pensen?
<br />Ara ja no ens trobem una taca censuradora quan obrim el diari, ens trobem una cosa pitjor, silenci, i aquesta és molt pitjor, perquè ni ens n’adonem, que hi ha gent que calla o gent a la qual fan callar. Com va dir un dissident soviètic “Quan el silenci substitueix la veritat, el silenci és mentida” .
<br />És possible el pluralisme quan un sol empresari, Rupert Murdoch, controla 8 dels 12 diaris més importants d’Austràlia, el diari The Times, i el Sun del Regne Unit, el New York Post americà i la cadena Fox o Sky?
<br />Per cert, al que Bush, Blair i Aznar han d’estar agraïts perquè va transformar, com per art de màgia, una guerra per aconseguir petroli, que és el que és la guerra d’Irak i ara s’ha demostrat, en “una guerra per la llibertat i la democràcia”
<br />Potser és que ho he entés malament, però, el periodisme no havia de controlar el poder, i no fer eco i repetir les seves mentides fins que esdevinguin realitat?
<br />Per això em sembla que faré cas a Martha Gellhorn, una gran corresponsal que va ser a l’Alemanya nazi, a la guerra civil espanyola..., quan diu “Mai creguis els governs, a cap, ni una paraula del que diguin; observa amb desconfiança tot el que facin”.
<br />Referència del llibre:
<br />¡Basta de mentiras!
<br />Edició de John Pilger
<br />Editorial RBA
<br />
<br />
<br />Per cert, Bon any;)xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-92609499004723252009-12-16T03:22:00.000-08:002009-12-16T03:25:31.651-08:00Petita crònica de la visita de l’escriptor Ramon Solsona<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLNo88ujS3bZVQ19_werJqbiKdNxo-UwLuXS0Uy55kS0YIZk2GXprFWaK7RQhSkmp8u2DSN_xBL0N_ZtmlVTbfzDfH2Qj9rQqPOSiffbEE8SGBbAPtCzOP_SLHsS0eFQITh0d2mEw__jH5/s1600-h/liniablava350.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 205px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLNo88ujS3bZVQ19_werJqbiKdNxo-UwLuXS0Uy55kS0YIZk2GXprFWaK7RQhSkmp8u2DSN_xBL0N_ZtmlVTbfzDfH2Qj9rQqPOSiffbEE8SGBbAPtCzOP_SLHsS0eFQITh0d2mEw__jH5/s320/liniablava350.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415793471390011442" /></a><br />(Aquesta crònica, l'he hagut d'escriure per l'assignatura de Literatura Catalana Contemporània, una de les meves últimes assignatures de la carrera i he aprofitat per penjar-la al meu bloc, espero que us agradi.)<br /><br />El dilluns dia 14 de desembre, l’escriptor Ramon Solsona ens va venir a visitar a la classe de Literatura Catalana Contemporània de la facultat. La classe estava sorprenentment i inusualment plena, aquest fet va confirmar les meves sospites, la novel•la “Línia Blava” sorprèn i enganxa tot aquell a qui cau a les mans i alhora desperta una gran curiositat conèixer la persona capaç de fer que un universitari(amb els corresponents milions de treballs, exposicions orals i exàmens) s’estigui durant 300 pàgines amb el nas enganxat a un llibre.<br />Com era d’esperar, les prediccions no van defraudar. Solsona és un escriptor àvid d’històries, que es menja la vida amb els ulls, que no veu, sinó que mira. Una alumna li va retreure que els escriptors i els periodistes només miren (o mirem) amb distància. Solsona va respondre amb un expressiu –I et sembla poc?!-. Estic absolutament d’acord amb l’escriptor, en aquest món mirar, mirar de veritat, ja és molt, moltíssim!<br />Solsona ens va explicar, entre d’altres coses, d’on va treure alguna de les històries que apareixen a “Línia blava”, tot assegurant-nos, que si l’escriptor les vol veure, trobarà històries per tot arreu, fins i tot dins la bústia. Amb els retalls de diari i diverses anècdotes (com el que li va dir una llogatera a un amic seu:-Aquest pis me’l he guanyat amb el cony!-) ens va demostrar que és veritat. Però Solsona també va deixar clar, que les novel•les no s’escriuen soles, i per això també, ens va ensenyar un munt d’esquemes inintel•ligibles (per qualsevol persona que no sigui ell) que va fer servir per estructurar la novel•la. <br />Per acabar, Ramon Solsona ens va llegir un conte encara inèdit que pel que es va veure, no va defraudar ningú. El conte, escrit amb aparent innocència, amb aquell toc d’humor que fa que les veritats crues, com la que vivim en un món amb doble moral, entrin millor al lector.xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-86930935794313157252009-10-30T03:30:00.000-07:002009-10-30T04:32:46.138-07:00ja fa 20 anys<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTYpvhLshstVxFpRlcNULruGW2tTPZtQ-hiE600VzL9843DnD4gXjc8O5Iv-btTYS_yItDOwrnKx5Lk6TW5fLPbhkqVzbkIuT7Vg4GriKkvbTzg3kyKisuQrAnrypcisdKXnv0nF7-Gko9/s1600-h/Almira-dieBerlinerMauerTheBerlinWallElMuroDeBerlin19611989646.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 241px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTYpvhLshstVxFpRlcNULruGW2tTPZtQ-hiE600VzL9843DnD4gXjc8O5Iv-btTYS_yItDOwrnKx5Lk6TW5fLPbhkqVzbkIuT7Vg4GriKkvbTzg3kyKisuQrAnrypcisdKXnv0nF7-Gko9/s320/Almira-dieBerlinerMauerTheBerlinWallElMuroDeBerlin19611989646.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5398354484136733042" /></a><br /><span style="font-style:italic;">-Viele kleine Leute die in vielen kleinen Orten viele kleine Dinge tun, können das Gesicht der Welt verändern-<br /><br />-Moltes petites persones que en molts petits llocs fan petites coses, poden canviar la cara del mon-<span style="font-style:italic;"><span style="font-style:italic;"></span></span></span><br />(Frase d’una pintada del mur de Berlín)<br /><br /><br /><br />20 anys. Sí, sembla mentida però ja han passat 20 anys. 20 anys que el mur de Berlín va caure o el van fer caure entre tots. El mur, que va ser construït en una sola nit, la del 13 d'agost de 1961, va caure també en una sola nit, la del 9 de novembre de 1989.<br />Ja fa 20 anys d'aquell succés que va enganxar tothom davant el televisor. Jo tenia dos anys, però encara recordo, uns anyets més tard, un tros de pedra pintada a la vitrina de casa, era o representava un tros de mur berlines. Ja fa 20 anys de les mítiques imatges de berlinesos damunt del mur, amb la Porta de Brandemburg a les esquenes, o d'aquells joves trencant el mur a cop de martell. Ja fa 20 anys.<br />Però només fa 20 anys que els habitants de la RDA, és a dir, de l'Alemanya Comunista, poden viatjar a països no-comunistes, o més encara, poden viatjar a la part occidental del seu propi país. Només fa 20 anys que no hi ha cap país comunista a Europa. Només fa 20 anys que no moren assassinats a trets berlinesos que intenten creuar un mur. (Es calcula que en van morir uns 125). Només fa 20 anys que els berlinesos es poden passejar per on volen de la seva pròpia ciutat, només fa 20 anys que hi ha McDonald’s a Alexander Platz, només fa 20 anys que el metro para a totes les parades, i no només a les de la part capitalista, per això encara ara la primera pregunta que sorgeix en qualsevol conversa és: de quin barri ets? perquè el mur està tatuat a la pell dels berlinesos. Ja fa 20 anys que només hi ha una Alemanya, però a quin preu? Segurament la RDA també tenia coses bones, com l’educació, que hauria calgut preservar, i no fer de la caiguda del mur una invasió capitalista.<br />Sí, ja fa 20 anys, i tots pensem, quina bogeria!com hi podia haver un mur que impedís el pas de les persones, i oblidem que n'hi ha d'altres de murs en el món, com el que han construït els israelians. Potser els humans hauríem de deixar d'ensopegar 50 vegades amb la mateixa pedra i aprendre'n una mica dels errors del passat, no?xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-86395815447511332652009-06-22T08:05:00.000-07:002009-06-22T08:09:13.444-07:00Have you ever squatted an airport?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmgDIoC55BQYPKoXLB0Jvo9GPuOsxbveLjPmei246vdNy_6-GqN8CUjTNNRSKyzBetumNRbgMFJizV47_fFmdhf-kLXP8VrhUx6Fr64zVcT5OV-z-fg8DrCLPcopt6Fe03qsmKIPTrZnnn/s1600-h/P1020594.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmgDIoC55BQYPKoXLB0Jvo9GPuOsxbveLjPmei246vdNy_6-GqN8CUjTNNRSKyzBetumNRbgMFJizV47_fFmdhf-kLXP8VrhUx6Fr64zVcT5OV-z-fg8DrCLPcopt6Fe03qsmKIPTrZnnn/s320/P1020594.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5350168781676116626" /></a><br />Feia setmanes que el 20 de juny estava en boca de tothom aquí a Berlín. Cada cop es veien més cartells als carrers, la gent portava samarretes de l’esdeveniment, se’n parlava a les webs, als blocs al facebook i fins i tot a les pantalles de la televisió de l’U-Bahn (metro).<br />No es tracta de la data d’unes eleccions ni d’un atemptat (per sort) ni tan sols es tractava de celebrar l’entrada a l’estiu, no, era una cosa més a la berlinesa, és a dir, una iniciativa boja que només pot passar aquí. <br />La intenció era okupar l’aeroport de Tempelhof. Sí, l’històric aeroport construït l’any 1936, l’aeroport que abans de la construcció del Pentàgon era l’edifici més gran del món. L’aeroport que es troba gairebé al centre de Berlín i que ocupa l’equivalent a 525 camps de futbol, l’aeroport que va abastir d’aliments el Berlín occidental durant el bloqueig de la URSS entre el 20 de juny del 1948 i el 30 de setembre de 1949. Tempelhof va ser, durant aquell temps l’única via que unia el Berlín occidental amb la resta del món. I finalment, l’aeroport, que, després de moltes batalles, va tancar les portes el 31 d’octubre de 2008. <br />I la pregunta és perquè es volia okupar Tempelhof? I la resposta és: <br />Hi ha un descontentament generalitzat que cada vegada es nota més a Berlín on l’esquerra, (esquerra, esquerra) hi ha jugat i hi juga un paper molt important. Segons diuen, Berlín ja no és el que era (buff, no em puc imaginar com seria abans!) els lloguers, estan pujant, les Haus projekt (cases okupes) cada vegada ho tenen més negre i la policia, diguem-ne, que s’està “passant” últimament (però no, no han arribat a l’extrem dels Mossos encara, de fet aquí, com a qualsevol país amb dos dits de front estan prohibides les pilotes de goma). A part de tot això, amb l’okupació de l’aeroport s’exigia que Tempelhof fos per als berlinesos i que no se’n fes un ús comercial ja que sembla ser que s’hi volen construir cases de luxe. Per tot això, els col•lectius organitzadors, entre els quals hi havia les associacions de veïns del barri i el conegut grup “Antifaschistische Aktion”, havien citat tothom davant la porta principal de l’aeroport a les quatre de la tarda del dia 20 de juny. Finalment, van acudir a la cita unes 4000 persones i unes 50 furgonetes de policia, dos helicòpters i uns 1500 agents. Evidentment, no es va poder okupar Tempelhof, era massa difícil, però el que compta és la intenció, no?<br />Després de més de cinc hores entre calma tensa, corredisses, batucades i crits (que he de dir, en alemany, sonen molt però que molt durs) sota l’atenta mirada de les càmeres de la policia i sota un cel entre assolellat i negre que observava tímid com Berlín no es rendeix tan fàcilment, la policia va detenir unes 100 persones. Els col•lectius organitzadors ja han ofert la seva ajuda als detinguts i asseguren que la “lluita” continua.<br /><br />Aquí afegeixo un parell de links que he trobat interessants:<br /><br />http://www.youtube.com/watch?v=CHtbAPlFA0k&feature=related<br /><br />http://www.youtube.com/watch?v=XxoiylIDYk4xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-52326464102369704442009-06-12T03:28:00.000-07:002009-06-12T03:49:59.514-07:00Sí, m’he enamorat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj58s9My1I2wdKvNxBhm7Qjjsy2qs4prhlN23OhF5bQ1KrY-nnUVpCgw-TKWB8uxlmn9vd1Cr0qhrhVVbEuV9P-gbkuVQyi9-Yq2h48qPRUGxc1dKpOF-SWCx6X0wBPX5rAKEId10anR-04/s1600-h/DSC03397.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj58s9My1I2wdKvNxBhm7Qjjsy2qs4prhlN23OhF5bQ1KrY-nnUVpCgw-TKWB8uxlmn9vd1Cr0qhrhVVbEuV9P-gbkuVQyi9-Yq2h48qPRUGxc1dKpOF-SWCx6X0wBPX5rAKEId10anR-04/s320/DSC03397.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5346388132200334322" /></a><br />Perquè és jove i històrica (molt històrica) perquè és social i natural, perquè és econòmica, tranquil•la però moguda, luxosa però humana, perquè és de les persones, de les bicis, dels nens, dels joves, dels empresaris, dels artistes, dels rics, i dels no tan rics, perquè és cívica (i no cívica a la força com altres ciutats que coneixem, ejem, ejem) perquè és lliure, perquè és sorprenent i racional, perquè és artística, política i alternativa. En resum, Berlín és com cadascú la vol veure. Sóc conscient que tot això sembla un espot de compreses i no una descripció d’una ciutat. Però és que em brillen els ulls cada vegada que parlo d’aquesta ciutat, és que em bull la sang cada vegada que algú critica Berlín. Si això no és estar enamorat, no entendré mai l’amor!<br />Bé, deixaré de banda els cants joglarescos a l’amor de la bella donzella i em centraré en el tema. <br />Berlín en sí és un contrast, perquè? <br />Doncs per exemple perquè al costat d’una església (evangèlica, catòlica o protestant o fins i tot d’una Sinagoga) que va ser bombardejada durant la 2º Guerra Mundial, hi podem trobar un gratacel super hiper modern amb l’ascensor més ràpid d’Europa, al costat hi trobarem una Haus Projekt (casa okupa) i al costat, el bar més de moda amb sorra de platja i butaques al costat del riu, i un kebab obert fins les 4 de la matinada, però és que també hi trobarem el Tiergarten, un parc (jo n’hi diria bosc) de 167 hectàrees al mig de la ciutat i travessant el parc un “executiu agressiu” que se’n va a la oficina amb la bicicleta, mentre un grup de joves (o no tant joves) fan una barbacoa...<br />Berlín, tot i ser una gran ciutat, no estressa, per què?<br /> Doncs perquè la gent no crida (de vegades hi ha un silenci que fins i tot inquieta). Perquè els cotxes no piten, per una banda, perquè els berlinesos es mouen en transport públic (que funciona de meravella), en bicicleta o bé a peu i per altra banda perquè el caràcter alemany respecta el fet que no cal tornar-se boig de bon matí. Berlín no estressa perquè té uns parcs gegants al mig de la ciutat on els berlinesos s’hi relaxen, hi van amb els amics, fills, pares...<br />En aquesta ciutat la gent té temps (o el treu d’on sigui) per disfrutar dels petits plaers de la vida(moment Nescafé?), per fer coses que a Barcelona o altres llocs semblarien improbables, com veure la posta de sol des de qualsevol dels 900 ponts que hi ha a Berlín. O Passar els diumenges amb els amics o la família fent volar estels, fent barbacoes o a alguna “Open Air” (concert de música electrònica a l’aire lliure), o anant a jam sesions de jazz, o al cinema a l’aire lliure, o manifestant-se o fent un brunch (breakfast+lunch)...<br />I Berlín és sorprenent, molt sorprenent, si algú està obert a aprendre, aquesta ciutat pot ensenyar moltes coses, això sí, és inacceptable assegurar que ja s’ha aprés tot el que aquesta ciutat ens pot ensenyar, com en la vida, vaja.xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-77825239862858647092009-05-07T01:47:00.000-07:002009-05-07T02:19:09.766-07:00La victòria dels pirates, l'afició fantasma i altres contes<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-V6W5Jx5bYrTi5i4TlmQ9sr-ToUaPAM2WI_nPuMnhtRfJA2N0xdQ8RupzuUno0ZAQF9hlY1U8ogAQNN5QNPbv4wvwuMwGhihggUFMud6eYqk2xCpbOjupAaluGSMxPIWCEhKP8jw7obdN/s1600-h/1241628405_extras_portadilla_0.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 202px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-V6W5Jx5bYrTi5i4TlmQ9sr-ToUaPAM2WI_nPuMnhtRfJA2N0xdQ8RupzuUno0ZAQF9hlY1U8ogAQNN5QNPbv4wvwuMwGhihggUFMud6eYqk2xCpbOjupAaluGSMxPIWCEhKP8jw7obdN/s320/1241628405_extras_portadilla_0.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5333007580426142306" /></a><br />La Final Four, és a dir, la semifinal i final de l’Eurocopa de bàsquet es jugava a Berlín, però la ciutat no en va fer cas, no hi ha gaire afició a aquest esport entre els alemanys, i a més, era el dia en que tots els berlinesos i no berlinesos (que n’hi ha moltíssim) surten massivament al carrer a manifestar-se, a escoltar música en directe i alguns, a encarar-se amb la policia, sí, era el dia del Treballador a la capital alemanya.<br />Però a l’Estadi de l’O2World; el Barça, el CSKA de Moscou i el Panathinaikos i l’Olympiakos grecs lluitaven per aconseguir el trofeu de l’Eurocopa. <br />Com a tot bon torneig esportiu, també eren a Berlín les corresponents aficions, més “l’afició fantasma”, la del Tau Bascònia, els aficionats de la qual, segurs que el Tau eliminaria el Barça a quarts de final, s’havien comprat les entrades per la Final Four, que no eren precisament barates i sincerament, veient l’entrega dels aficionats bascos, sabia una mica de greu que el Tau no hagués arribat a la final. A més d’aquesta barreja de colors, però, hi havia una exagerada presència policial, més que res per resoldre els presumptes assumptes violents que poguessin sorgir entre les dues aficions gregues. Tanta era la seguretat que no es podien entrar a l’estadi, entre d’altres coses, ni claus ni monedes.<br />El primer de maig es jugaven les semifinals i el dia 3 es jugaria l’esperada final.<br />El primer partit del torneig el van jugar el Barça contra el CSKA, partit, per cert, que els catalans van regalar descaradament als russos. Però el més increïble del partit no va ser el partit en si, sinó les dues aficions gregues, els crits de les quals se sentien per sobre, molt per sobre, dels de les aficions del CSKA i del Barça fins i tot quan no hi havia cap equip grec a la pista. Era increïble. Desenes i desenes d’homes (sí, gairebé tots eren homes) movent-se coreogràficament com si els anés la vida, cantant i fent gestos ofensius i molt explícits contra el seu rival grec durant tots els partits, tant a la semifinal, com a la final. Semblaven pirates a punt d’assaltar un vaixell cridant, a voltes contra l’altre vaixell pirata, a voltes a les sirenes, en aquest cas, les animadores.<br />Era tant impressionant l’actuació de les aficions del Panathinakios i de l’Olympiakos, que més d’una vegada que l’afició culé intentava cantar el ja conegut “1899, és el club que porto al cor...”les veus s’enfonsaven en una allau de crits pirates.<br />De fet, gairebé podríem dir que a les aficions del Panathinaikos i de l’Olympiakos els era igual qui jugava en aquell moment, només volien demostrar que cantaven més i millor que el seu rival compatriota. <br />I és que més d’una vegada la mirada i les càmeres dels aficionats abandonaven inevitablement la pista per centrar-se en la demostració de força entre les dues grades gregues.<br />És per tot això i perquè els seus cants eren molt més originals i treballats del que qualsevol es pot arribar a imaginar, que l’afició del CSKA i sobretot la del Barça van quedar, amb perdó i sense ànim d’ofendre, una mica ridícules.<br />La final, que la van jugar el CSKA i el Panathinaikos, va ser d’aquelles que l’últim minut en dura gairebé deu i que manté tot l’estadi amb l’ai al cor. Finalment i davant la mirada d’impotència dels pocs aficionats de l’Olympiakos que s’havien atrevit a quedar-se a l’estadi, el Panathinaikos es va fer amb la copa d’Europa per cinquena vegada en la seva història.<br />Segurament, poca gent a Berlín es va adonar d’aquest fet, però els que érem allà no ho oblidarem mai.xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-41922909075445699102009-03-18T08:14:00.000-07:002009-03-18T08:19:59.934-07:00La revenda de bitllets i altres reutilitzacions<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYE1ER4RuMmxOeZTv4Ec_xs_F_x2X6B8smYyWWeSVEtKAmva-wV4EbaFdOgFIl0Ho9yK5vE19GQlv7aXRwjCOMt473sLeieNqwbwMCSgapto48iu2yNJAfXTZHaCpLmvXdZQC658Zw62lR/s1600-h/n1531580016_160047_2384.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYE1ER4RuMmxOeZTv4Ec_xs_F_x2X6B8smYyWWeSVEtKAmva-wV4EbaFdOgFIl0Ho9yK5vE19GQlv7aXRwjCOMt473sLeieNqwbwMCSgapto48iu2yNJAfXTZHaCpLmvXdZQC658Zw62lR/s320/n1531580016_160047_2384.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5314547587463536690" /></a><br />Aquí, tot es reutilitza, des de les ampolles de cervesa fins als bitllets de metro passant per les bosses d’anar a comprar i fins i tot els assecadors de cabell, les olles...però anem per parts.<br />M’agradaria parlar primer de les ampolles, a Berlín està premés beure al carrer, però tot i això no hi ha cap, i quan dic cap és cap, ampolla ja sigui de plàstic o de vidre pel terra, mai. El fet és que a Alemanya hi ha instaurat el sistema del Pfand, és a dir els diners que val l’ampolla; sigui d’aigua o de Berliner Pilsner, totes les ampolles tenen Pfand.I és per això que no hi ha ampolles al carrer, hi ha gent que es dedica a retornar els envasos al supermercat i a canvi d’aquests reben entre 8 i 30 cèntims, depenent de l’envàs. Aquesta suma pot semblar baixa, però si tenim en compte la quantitat de cervesa que beuen els alemanys, us asseguro que no ho és pas de baixa! A més els “pfaners”, quan veuen algú pel carrer o pel metro amb una ampolla, de seguida li demanen si els la pot donar, sigui plena o buida. <br />En segon lloc, una reutilització força curiosa és la revenda de bitllets de metro.<br />Els anomenats bitllets senzills de metro aquí duren dues hores i la gent quan els ha utilitzat els llença, però hi ha vegades que a aquests bitllets encara els queda, per exemple, una hora “de vida” i és per això que hi ha gent que es dedica a recopilar aquests bitllets, agafant-los del terra o simplement demanant-los a la gent i a revendre’ls a persones que, per exemple, només el necessiten per fer un trajecte, i els revenen, evidentment, a un preu més baix.<br />En tercer lloc, a tots els supermercats de Berlín s’han de pagar les bosses de plàstic, i és per això que tothom du la seva pròpia bossa de roba. Aquesta reutilització potser no és tant original com les altres dues però és molt útil i potser l’hauríem de tenir una mica més en compte al nostre país.<br />Per altra banda, les universitats i les residències d’estudiants estan plenes de cartells en que algú anuncia que ven qualsevol cosa, des d’un mòbil fins a un joc de plats de l’Ikea, passant per unes cortines. Aquest fenomen es deu a que molts joves quan acaben els seus estudis a Berlín no es volen endur a les seves ciutats d’origen tots els “trastos” que en el seu moment van comprar a la gran superfície sueca o a qualsevol altre lloc.<br />A part de totes aquestes “reutilitzacions” cada cap de setmana es munten a Berlín uns 6 mercats (Flohmarkt) de segona mà o s’hi pot trobar tot el que es busqui, qualsevol cosa:càmeres de fotos antigues, poms de porta, piles i piles de roba, cadires, instruments de música, làmpades, llibres, miralls, baldufes, coberts, relíquies de la RDA ...<br />Doncs això, i com diu l’anunci...para todo lo demás...BERLÍN.<br /><br /><br />(Agraiments: a la meva mareta que em va donar la idea i la foto l'ha fet la meva amiga Bruna Ricart, gràcies a les dues)xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-78187034324787500282009-03-11T08:18:00.000-07:002009-03-11T08:31:57.932-07:00Prenzlauer Berg i els nens<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlbrFhVqGrzFenozC-RW7sJHpFVszL63ITkriHIJU7OLimfuj1YQe3Ku2-VLEnitPlVr4dhQmk7C0t7mp2ppbIS5-gxgGU4gvL_kL9DLyWNtl9PaadmgqInRl7lzPCYD6E6wXD36JnR_9O/s1600-h/n754799291_1290674_7081.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlbrFhVqGrzFenozC-RW7sJHpFVszL63ITkriHIJU7OLimfuj1YQe3Ku2-VLEnitPlVr4dhQmk7C0t7mp2ppbIS5-gxgGU4gvL_kL9DLyWNtl9PaadmgqInRl7lzPCYD6E6wXD36JnR_9O/s320/n754799291_1290674_7081.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5311953288625312178" /></a><br /><br />Prenzlauer Berg és un barri que es troba al nord-est de Berlín. Abans de la caiguda del mur aquest barri acollia a artistes i a dissidents de la RDA. <br />Després de la caiguda del mur, es van mudar a aquest barri molt joves. Personalment, aquest barri em recorda a l’Eixample de Barcelona però a la manera berlinesa, és a dir, molt més viu, obert i modern.<br />Aquest és un barri tranquil però viu, amb disseny però no ostentós, modern però no “fashion”, de sempre, però no antiquat, on hi viu, sobretot, gent de tota la vida, estudiants i pares joves amb fills petits.<br />A tots els parcs d’aquest barri (que tractant-se de Berlín son molts i molt verds) s’hi veuen nens amb roba de colorins, amb caputxes de nan i jugant amb els seus pares, joves i moderns, que duen cafè per emportar a la mà.<br />Però la pregunta és, què ho fa que a Berlín i més exactament a Prenzlauer Berg hi hagi tants pares joves? La meva intuïtiva i humil resposta és que Berlín, i encara més aquest barri, és un lloc ideal per criar els fills: amb moltes zones verdes, pocs cotxes, ambient de barri, molts serveis per a nens i pares...<br />Això, sumat a que l’arrelament familiar alemany no és tan fort com ho és al nostre país més les ajudes econòmiques que reben els joves per part de l’Estat, més el més o menys assequible preu dels pisos provoca que els joves marxin molt d’hora de casa, és a dir, gran part de joves, al menys els berlinesos, abandonen casa dels pares com a molt tard als 24 anys.<br />I aquí és on apareixen els fills; el fet de començar abans la vida “independent” fa que també apareguin abans les ganes de formar una família. I és aquesta la raó per la qual Prenzlauer Berg estigui ple de nens petits i de pares joves i moderns.<br />No us espanteu, però caminar per aquest barri fa venir ganes de ser un pare o mare modern i jove. He dit que no us espanteu, Berlín ha canviat moltes coses en mi, però per sort, aquesta no.xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-90671402441577130092008-12-09T08:48:00.000-08:002008-12-09T09:13:48.852-08:00Weihnachtsmarkt o la bogeria del Nadal berlines<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBolzS957UH-f-OoMWp0va9BG1VI8JfDJqmgK90xSgXOhZXSytdrkLU5fwJ4ion38RDpdGOrD5CFVTBFZZ4qLD70VLtxA37OFTOKBweSIGcKJWaYY6EJeyblUAVGzcVRVa4jsc4skwpBhW/s1600-h/Weihnachtsmarkt_in_Berlin.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBolzS957UH-f-OoMWp0va9BG1VI8JfDJqmgK90xSgXOhZXSytdrkLU5fwJ4ion38RDpdGOrD5CFVTBFZZ4qLD70VLtxA37OFTOKBweSIGcKJWaYY6EJeyblUAVGzcVRVa4jsc4skwpBhW/s320/Weihnachtsmarkt_in_Berlin.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5277834041808921602" border="0" /></a>
<br /><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Cusuari%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Taula normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><b style=""><span style="font-family:Arial;"><o:p> </o:p></span></b></p><span style="font-family:Arial;">A partir del primer de desembre,apareixen pels carrers de Berlín els mercats de Nadal <i style="">Weihnachtsmarkt</i>. N’hi ha uns 50 repartits per tota la ciutat, n’hi ha un a Ku’Damm, l’històric carrer del Berlín Oest, un altre a Spandau, a les afores de la ciutat, a Alexanderplatz, sota la torre de televisió, <i style="">Fernseheturm</i> i dins del museu jueu hi ha un mercat de Nadal bastant original, el Weihnukka Markt, una barreja entre mercat de Nadal i Chanukka…<o:p></o:p></span> <p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family:Arial;">
<br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family:Arial;">Contràriament al que es podria pensar, ja que a Alemanya les temperatures a l’hivern no superen els cinc graus, els mercats de Nadal tenen molt d’èxit i són molt grans, per exemple, el de Spandau, té més de 300 paradetes i s’hi pot trobar tot el que es vulgui relacionat amb aquestes festes o no. La majoria de parades ofereixen diferents tipus de menjars i begudes que els visitants assaboreixen mentre passegen per les parades o simplement mengen a peu dret, acció que els berlinesos practiquen molt habitualment a qualsevol lloc i a qualsevol hora del dia i de la nit. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family:Arial;">Els mercats de Nadal, per tant, tampoc s’escapen d’aquesta tradició i hi podem trobar des de berlinesos bevent <i style="">Glühwein</i>, el típic vi calent alemany que ajuda a suportar el fred, galetes amb frases com: <i style="">Oma,ich liebe dich,</i> és a dir, iaia, t’estimo i evidentment, el menjar típic de la capital alemanya el <i style="">Currywurs</i>t, la salsitxa amb salsa de tomàquet i <i style="">curry</i>, de la qual els berlinesos n’estan tant orgullosos que fins i tot li han dedicat un museu. A part de tot això, els més atrevits poden provar la típica patata bullida amb col i carn, cuinada en cassoles d’un metre de diàmetre per homes i dones amb camisa de quadres. Com qualsevol es pot imaginar, aquesta barreja de menjars provoca, també, una gran barreja d’olors no sempre agradable. A més de menjar i més menjar, s’hi poden trobar infinitat de figuretes per penjar a l’arbre de Nadal, bufandes, gorres i guants per afrontar el fred berlines i tot plegat mentre les oïdes dels visitants gaudeixen de les nadales cantades per veus infantils.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family:Arial;">A part de comprar, menjar i beure, és tant fort l’ambient nadalenc que es viu aquí que els mercats de Nadal de Berlín ofereixen parcs d’atraccions ambulants per a petits i grans. Només a la capital alemanya hi ha més de tres sínies, tres pistes de patinatge sobre gel i una d’esquí. El Nadal aquí sí que es viu intensament.<o:p></o:p></span></p> xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4899054231377972393.post-1514623931536671982008-12-01T04:47:00.000-08:002008-12-02T04:21:17.660-08:00Der Baader Meinhof Komplex<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipNNL05GZAnRZb0130QBrDlNoYITL4LldPjMh2zyhaTGAbLBLaSkm6UuQApXmOMoLjLfSB_Cm25gYUrjibInEFVIlCSO7hj3YGErk5GelQm370U_cqAeRvE4cJEfXz70VUI_UXhnIIWd-J/s1600-h/DerBaaderMeinhofKomplex_TeaserPoster01.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipNNL05GZAnRZb0130QBrDlNoYITL4LldPjMh2zyhaTGAbLBLaSkm6UuQApXmOMoLjLfSB_Cm25gYUrjibInEFVIlCSO7hj3YGErk5GelQm370U_cqAeRvE4cJEfXz70VUI_UXhnIIWd-J/s320/DerBaaderMeinhofKomplex_TeaserPoster01.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5275164700204087218" border="0" /></a><br /><div>La pel.lícula Der Baader-Meinhof Komplex, del director alemany Uli Edel, representarà Alemanya als premis Oscar 2009. La pel.lícula està basada en el llibre de l'ex director de la revista Der Spiegel, Stefan Aust i narra la història del RAF(Roten Armee Fraktion), un grup terrorista alemany que durant els anys 60, 70 i 80 i amb menys força durant els 90, lluità contra el capitalisme i l'imperialisme mundial.</div>Els components del RAF van matar més de 30 persones entre les quals hi ha el cap del Dresdner Bank, Jurgen Pronto, el fiscal Buback, i el cap de la patronal alemanya, Hans-Martin Schleyer.<br /><img src="file:///C:/DOCUME%7E1/usuari/CONFIG%7E1/Temp/moz-screenshot.jpg" alt="" /><img src="file:///C:/DOCUME%7E1/usuari/CONFIG%7E1/Temp/moz-screenshot-1.jpg" alt="" /><br />La pel.lícula comença durant la visita del Sha d'Iran al Berlin Oriental el juny de 1967 en la qual un polícia alemany mata un estudiant, Benno Ohnesorg. A partir d'aquest fet, i en el context de la guerra del Vietnam, de la revolta estudiantil, de l'assassinat de Kennedy, Martin Luther King...Ulrike Meinhof, Andreas Baader i Gudrun Ensslin, entre d'altres, creen el RAF.<br /><div>Després de diferents assalts a bancs, diversos atemptats contra casernes militars americanes, i persones econòmicament influents, el juny de 1972 la policia alemanya deté la cúpula del RAF i Baader, Meinhof i Gudrun ingressen en una presó de màxima seguretat a Stuttgart, en cel.les d'aillament.<br />El setembre de 1974 alguns membres del RAF empresonats comencen una vaga de fam per exigir que els treguin de les cel.les d'aillament considerades eines de tortura. Holger Meins mor uns mesos més tard a causa de la vaga de fam.<br />El 24 d'abril de 1975 la segona generació del RAF fa explotar l'embaixada alemanya a Estocolm.<br />Un any més tard, durant el proces judicial, Ulrike Meinhof es suicida a la seva cel.la.<br />Després de llargs mesos de judici, el març de 1977 Baader, Gudrun i Raspe son condemnats a cadena perpètua acusats de quatre assassinats i 34 intents d'assassinat.<br />L'any 1977, la segona generació del RAF, atempta contra el cap del Dresdner Bank, Jürgen Pronto que apareix mort a casa seva. Uns mesos més tard, el RAF segresta un avió amb l'ajuda de terroristes àrabs, després d'unes hores de tensió i terror, Baader, Gudrun i Raspe apareixen morts a les seves cel.les, les morts es van considerar suicidis. Però això mai se sabrà del cert.<br /><br />D'aquí a un mes quedarà en llibertat, després de complir la condemna, l'últim membre del RAF que encara resta empresonat i assegura que no s'empenedeix de res.<br />La resta de membres del grup armat estan morts o ja han complert la seva condemna i asseguren estar empenedits del que van fer.<br /><br /><br /><br /></div><br /><div> </div>xèniahttp://www.blogger.com/profile/02727528715807491459noreply@blogger.com1