Cuentitiricantos

Quan vam acabar el campament de Santa Fe de Galan, la gent del poble i l’escola ens van organitzar una festa amb tots els ingredients, fogueres, canelazo i música ecuatoriana. Tot molt màgic i acolliodor fins que hi va haver una cosa que ens va sorprendre no gaire positivament. Es tractava d’un parell de nens d’uns vuit anys que van cantar, en el nostre honor, algunes cançons que no sabria definir. Eren cançons que parlàven d’amors i desamors, de gelosies i d’enfonsar-se en la beguda. O vaig molt perduda o els nens, siguin ecuatorians o no, per sort, no tenen els problemas que tenen els adults…Així, que ens va sobtar molt i m’atreviria a dir que fins i tot ens va fer mal als ulls, veure nens que no aixecaven més d’un metre de terra cantant cançons d’adults i gesticulant com adults. Després ens van explicar que això és molt freqüent a Ecuador, els nens, en moltes escoles, aprenen cançons d’adults, en les festes, beuen “canelazo” sense alcohol(el canelazo és una beguda a base d’aiguardent i canyella)…Bé, com a tot arreu, els nens imiten els adults, però…vols dir que cal? No és millor que els nens cantin el sol solet i beguin Fanta de taronja perquè ja tindràn temps de cantar cançons d’amor aburrides…
Bé, doncs nosaltres vam marxar de Santa Fe amb aquesa visió i no hi vam donar més voltes. Fins que un dia vam anar a parara al taller Cuentitiricantos. Un racó de Riobamba on els nens creixen entre la música i els contes. L’Ada i el Fernando ens van enseyar el mètode que havien inventat per ensenyar música als nens d’una forma pedagógica i amena. Dediqueu uns segons a recordar com us ensenyaven música a l’escola …….
Si, segurament era un mètode aborrit, incomprensible i no recordeu gairebé res del que vau aprendre . El mètode que proposen l’Ada i el Fernando es diu IVM(Integral, Vivencial, Multisensorial).i el seu objectiu és que els nens aprenguin a llegir les notes. Així que la nota Sol, equival al Taita sol (pare sol) i a un gest, la nota Fa és una Fantasma, el Mi és un michico(gat) i així anar fent.
A més, el Fernando ens va explicar que és important que el nen domini l’instrument, i no al revés. Així que van contactar amb un amic que va fabricar xilofons i flautes andines de 3, 4 i 5 tecles. Així el nen pot dominar els instruments. Aquest sistema ja s’implanta en unes 15 escoles, però, segons l’Ada, va “a contracorrent”, ja que el govern ecuatorià, el mètode que recolza és el de Santa Fe de Galan, el que el nen canta les cançons de l’adult, i mira com el mestre toca un instrument. El model en el que els instruments són monstruosament grans pel nen en comparació a la seva mida.
Gràcies a la idea sorgida de Cuentitiricantos, alguns nens, com els de la Banda Bandida han creat cançons, és a dir, els nens han creat, han tingut iniciativa, una cosa no gaire habitual en els nens ecuatorians acostumats a obeïr el que digui el licenciado.
“Algo debe de cambiarse en este país, hay que empezar por algo!”