“Paraules caient sobre els fets com neu suau, desdibuixant els seus contorns i cobrint tots els seus detalls” George Orwell.

A ningú li sembla estrany que paraules com “democràcia” o “llibertat” es facin servir per justificar guerres com la d’Irak o intentar retallar drets que han costat tant d’aconseguir com el de l’avortament? A mi si, i més que semblar-me estrany, em fa ràbia que els mitjans hagin permès aquesta corrupció del llenguatge i com diu l’analista de mitjans de comunicació Edward S. Herman, els mitjans “normalitzen allò impensable per al públic en general”.
Alguns que llegiu aquest article us preguntareu, què li passa a aquesta? Abans parlava de que guai que és Berlín, de pau i floretes i ara es posa tant punki? Els que heu tingut converses amb mi d’aquelles que duren hores no us semblarà estrany, m’encanten aquests temes, justament no en parlo al meu bloc perquè si no tinc la sensació que en parlo massa. Però m’estic llegint un llibre que es diu “¡Basta de mentiras!” hi ha els millors reportatges d’investigació publicats des de el 1945. I la veritat...és per PLORAR.
Per això m’agradaria comentar un tema que m’amoïna una mica: Després que el món superés la crema de llibres, la matança de llibreters, la censura descarada com la del franquisme, en que apareixia una taca negra enlloc de l’article censurat... Creiem que vivim en un món on el periodisme és lliure, “democràtic” (i mai més ben dit), plural. És possible aquesta llibertat quan hi ha centenars de periodistes empresonats per dir el que pensen?
Ara ja no ens trobem una taca censuradora quan obrim el diari, ens trobem una cosa pitjor, silenci, i aquesta és molt pitjor, perquè ni ens n’adonem, que hi ha gent que calla o gent a la qual fan callar. Com va dir un dissident soviètic “Quan el silenci substitueix la veritat, el silenci és mentida” .
És possible el pluralisme quan un sol empresari, Rupert Murdoch, controla 8 dels 12 diaris més importants d’Austràlia, el diari The Times, i el Sun del Regne Unit, el New York Post americà i la cadena Fox o Sky?
Per cert, al que Bush, Blair i Aznar han d’estar agraïts perquè va transformar, com per art de màgia, una guerra per aconseguir petroli, que és el que és la guerra d’Irak i ara s’ha demostrat, en “una guerra per la llibertat i la democràcia”
Potser és que ho he entés malament, però, el periodisme no havia de controlar el poder, i no fer eco i repetir les seves mentides fins que esdevinguin realitat?
Per això em sembla que faré cas a Martha Gellhorn, una gran corresponsal que va ser a l’Alemanya nazi, a la guerra civil espanyola..., quan diu “Mai creguis els governs, a cap, ni una paraula del que diguin; observa amb desconfiança tot el que facin”.
Referència del llibre:
¡Basta de mentiras!
Edició de John Pilger
Editorial RBA


Per cert, Bon any;)